INTERLUDI

Com a compositor, el 1900, estrena amb gran èxit, al Teatre Zorrilla de Gràcia una obra lírica, A cal pintor, amb llibret de Josep Asmarats (Esplugues de Llobregat 1867 - Barcelona 1932).

...Els cinch números de música ab que va adornarla el Sr. Cristiá se fan sumament agradables per la senzillés y originalitat, siguent tots ells rebuts ab aplauso.

Tant el Sr. Cristiá, que va concertarla, com nostre estimat colaborador Sr. Asmarats, autor de la lletra, foren molt aplaudits y demanats per la concorréncia, al final de l' obra.

A cal pintor se fá recomenable als teatros de societats, tan per la índole dels tipos que hi intervenen com per la facilitat d'execució.
...

Catalunya artística, 15-11-1900 pàg. 380

 

...
Aquesta obra es molt apropiada per a un dia de benefici.
...

La Sardana, 21-11-1900 pàg. 6

A aquesta la seguiran un munt d’obres més. Tenim referències documentals de més de quaranta composicions i tenim algunes partitures més, pendents de validar.

Al llarg de la seva vida compositiva, trobarem produccions de diversos estils, peces pròpies, encàrrecs, música d’escena, teatre líric, quadres simfònics, sardanes, cuplets, ...

Va musicar obres de diferents autors com Biscamps, Carrion, Dalmases, Ferrer, Gomila, Vallmajor, etc. ¹

Semblava que, finalment, l’any 1900 —en què la dissort s’havia emportat la seva primera filla, pocs mesos després de néixer— portava bons auguris.

El 1901 neix el Lluís, i el 1902 la Rosalia.

Aquests primers anys, bàsicament, es dedica a fer de mestre i a donar concerts principalment a Gràcia, però també en d'altres poblacions. El 1903 és el director de l’orquestra Joven Artística i és integrant del Cuarteto A. B. C. D. format per Amadeu Cristià (pianista), Trinidad Murcia (tenor), José Sanahuja (baríton) i José Canal (baix).

Al poc temps, el 1905, intensifica la seva activitat com a mestre director concertador, amb diferents orquestres i companyies, i ja són més habituals algunes actuacions fora de Barcelona.

Teatro Moderno de Gracia

Mañana domingo: Debut de la compañía dirigida por los Sres. Cristia y Mir. —Función Vermouth a beneficio del público, á las 11 de la mañana. —Entrada general y de paseo, 15 céntimos. Entrada al 1º y 2º piso, 10 céntimos. —1º La aplaudida zarzuela, La sultana de marruecos. —2 º La siempre aplaudidísima zarzuela en 1 acto y 3 cuadros, Bohemios, verdadera creación de los reputados artistas Srta. Conchita Bonnin y el primer tenor Marcelo Rosal. Rosal.—Noche: á las 9.9.—Entrada, 45 céntimos. —1 º La magnífica zarzuela en 1 acto y 3 cuadros, El Túnel. Túnel.—2 º La zarzuela en 1 acto y 3 cuadros, Bohemios, Bohemios,—3 º La aplaudida zarzuela en 1 acto y 3 cuadros, Los africanistas, en la que alcanzan un verdadero triunfo los Sres. Mir, Rocamora en unión de las demás partes de la compañía.
 

El Diluvio, 25-11-1905 pàg. 3

 

José Taxés Mestres
...
Su afición a la música es en él innata. Su profesor de solfeo fué el maestro Rocamora, hasta 1908, que ingresó en la Schola Orpheonica del Palacio de la Virreina; su profesor de violín fué el Mtro. A. Marcet quien le aconsejó que cultivara el canto, del que fué su profesor el Mtro. Alejandro Marraco. Como profesores de armonía, composición e instrumentación, tuvo a los maestros A. Cristià, A. Esquerra, José Serra y J. Font Sabaté.
...
 

Carnet del Sardanista, núm. 121 - 1948 pàg. 3

De l'any 1906, podem destacar que, a banda de dirigir i interpretar, compon la música per dues obres escrites pel seu amic Ambrosi Carrion, La filla del marxant i Lo torrent de les fades, que juntament amb Agar, (del 1907 i també de Carrion) seran estrenades dins la Temporada 1907-1908 dels Espectacles i Audicions Graner al Teatre Principal de Barcelona.

El 24 de juny de 1907, va participar en un acte multitudinari a Madrid. Diverses delegacions republicanes provincials havien estat convidades, per la madrilenya, a un acte que es va celebrar a Los Viveros.

Aquest era un acte que, a Madrid, clarament tenia la consideració de polític, i per alguns mitjans de l'època fins i tot “d’alt risc”, però ens fixarem només en la vesant artística i, curiosament, ens trobem a un “maestro Cristiá”, l’Amadeu, que fàcilment podríem confondre amb el seu pare, Joan, doncs, com es pot veure, el que fa és dirigir els cors de les delegacions republicanes que interpreten un programa, majoritàriament, típic dels Cors de Clavé.

El himno de Clavé [Glòria á Espanya], ha sido admirablemente dirijido por el maestro Cristiá, y el solo, prodigiosamente cantado por Juan Gurreta.

El Intransigente, 24-06-1907 pàg. 3

 

Y en tanto que todos charlan, los coros, dirigidos por el maestro Cristiá, cantan «La Marsellesa», «Els nets dels Almogávers», «Les flors de Maig», «La maquinista» y «Gloria España», y grupos de catalanes bailaban las sardanas.

El País, 25-06-1907 pàg. 2

 

Desde las cuatro afluyen los republicanos. Toca una banda y canta luego un orfeón, dirigido por el Sr. Cristiá, la Marsellesa, Arre Mareu, Els Nets dels Almogavers y Gloria a España.

ABC, 25-06-1907 pàg. 4

 

Bajo la dirección del maestro Cristiá los coros ejecutaban La Marsellesa y una bonita pastorela, y una banda militar dirigida por el maestro Prieto bailables y pasacalles.

El Imparcial, 25-06-1907 pàg. 2

 

De tornada a Barcelona, van fer una parada a Saragossa per visitar la ciutat i oferir també un concert.

La crònica del seu pas per la capital aragonesa, ens permet esvair qualsevol dubte sobre la identitat del “maestro Cristiá”, doncs, aquí si, hi posen nom i cognom.

Por la tarde, á las tres, agrupáronse de nuevo en la Fraternidad, donde los coros que forman parte de la expedición, pertenecientes á la Federación coral republicana, dirigidos por el profesor D. Amadeo Cristiá, dieron un concierto cantando con mucho gusto y afinación el «Gloria á España» y «La Marsellesa», entre otras bonitas piezas de su repertorio. Cosecharon abundantes aplausos de la concurrencia.

En el Casino de Unión

Allí fueron los expedicionarios cerca de las cinco de la tarde, permaneciendo en él hasta las seis próximamente.

El presidente Sr. Orensanz y varios socios hicieron los honores de la casa, obsequiando á los expedicionarios.

Los coros republicanos cantaron de nuevo «La Marsellesa» y otras piezas que fueron premiadas con nutridas salvas de aplausos.

A Barcelona

Las siete próximamente serian cuando el tren especial partía de la estación de Zaragoza.

El Porvenir, 27-06-1907 pàg. 1

 

Aquella primera dècada del segle XX es podria dir que va venir carregada d’èxits per l’Amadeu Cristià. Estrenes, bones crítiques, i les seves col·laboracions, mestratge i amistat amb personatges com els ja citats Ambrosi Carrion o Pere Bosch-Gimpera el situen en l’àmbit de selectes cercles culturals, i això marcarà, sens dubte, el seu avenir.

A cal Pintor Estrenada el novembre de 1900

Temporada al Teatre Circ de Reus Juny 1909 Fundació del Teatre Fortuny de Reus

El 1910, l’Amadeu és nomenat director de l’Orfeó Vilanoví, de Vilanova i la Geltrú.

 

...
El éxito de la fiesta, dijo, sólo me corresponde en parte y entregando al maestro señor Cristiá una preciosa batuta, añadió: aceptadla como premio á vuestra labor meritísima,
...

Diario de Villanueva y Geltrú, 01-11-1910 pàg. 3

Aquesta cronologia ens pot dur a pensar que, molt probablement, Ferrer- Vidal és l’inductor o el responsable directe perquè l’Amadeu Cristià sigui l’escollit per dirigir aquesta nova etapa de l’Orfeó.

Ferrer-Vidal volia un nou i millor Orfeó. Amb el seu mecenatge, no solament es disposarà d’un nou local, un fantàstic edifici modernista, sinó que hi impulsarà tot tipus d’activitats musicals, la seva gran passió. Calia un gran director i, fàcilment, es pot entendre que pensés en aquell mestre tan apreciat en els cercles culturals que ell tan bé coneixia.

El nomenament comportarà que l’Amadeu Cristià marxi de Barcelona i, amb la seva família —la dona, la sogra i els dos fills, Lluís i Rosalia (recordem que la primera filla, Maria Teodora, va morir al poc de néixer)—, s’estableixi a Vilanova i la Geltrú durant dos anys.

El 1911 neix, a aquella ciutat, l’Amadeu Cristià Fernández, l’únic fill que va sobreviure als seus pares, que seguirà la tradició familiar, i també serà músic i director. En aquest naixement, és fàcil veure-hi fins a quin punt el matrimoni es trobava a gust vivint aquella etapa vilanovina. Pensem que els tres primers fills els van tenir entre el 1900 i el 1902, és a dir que, quan va néixer l’Amadeu, havien passat ja nou anys des del naixement de la seva germana Rosalia, qui, per cert, va ser cantant a l’Orfeó²

De l’estada de l’Amadeu Cristià a Vilanova i la Geltrú trobem, entre d’altres, força referències al “Diario de Villanueva y Geltrú” on sovint hi ha cròniques de les representacions que es feien a la seu de l’Orfeó, sota la seva direcció. Obres, algunes d’elles, compostes pel propi Amadeu, o pel mateix Ferrer-Vidal, amb lletra d’autors com Francesc Ferrer Ferret, Joan Tomàs Biscamps (ambdós de Vilanova) o l’Ambrosi Carrion, entre d’altres.

En aquesta publicació, també podem trobar-hi els anuncis de les classes que donava molt a prop de casa seva

col·laboracions amb actes populars de la ciutat que l’acollia

A juzgar por los preparativos que con entusiasmo están haciendo los vecinos de la calle Mayor, la típica fiesta del Carmen en aquella barriada este año revestirá más solemnidad, si cabe, que los años anteriores.

Para la función religiosa el reputado maestro de música Sr. Cristiá ha compuesto una inspiradísima salve que cantarán las señoritas vecinas de aquella calle.

Diario de Villanueva y Geltrú, 11-07-1911 pàg. 4

 

Los vecinos de la calle Mayor, obsequiarán á su patrona, la virgen del Carmen, con un rosario en su propia capilla dels Josepets, hoy á las siete de la noche, y luego algunas señoritas, vecinas de dicha calle, cantarán una inspiradísima Salve, compuesta exprofeso por el Sr. Cristiá y algunas letrillas á la virgen del Carmelo.

Mañana á las diez de la noche nutrida orquesta dirigida por el propio maestro Sr. Cristiá ejecutará un bonito programa de bailes, amenizándose los intermedios con alguna original sorpresa, estando adornada la calle con profusión de luces y flores.

Diario de Villanueva y Geltrú, 15-07-1911 pàg. 5

 

Aquells anys forgen una estreta relació entre l’Amadeu i tres il·lustres vilanovins, Josep Ferrer-Vidal Soler, Francesc Ferrer Ferret i Joan Tomàs Biscamps. Amb aquest últim, la col·laboració va seguir més enllà del període d’estada a Vilanova i, anys més tard, va musicar-li diferents obres com, entre d’altres, uns cuplets³ i una sarsuela.

En complir-se dos anys de la seva vinculació amb l’Orfeó Vilanoví, l’Amadeu deixa el seu càrrec, i retorna a Barcelona, a la seva Gràcia natal, on iniciarà una nova i intensa etapa. Malauradament serà curta, i l’última. El mes d’abril de 1912, l’Orfeó nomena un nou director, el mestre Francesc Montserrat, que ja ho era de L'Unió Vilanovesa.

Passat el temps, a Vilanova encara es guardava record de la seva estada a la ciutat i a la seva emblemàtica institució, i així ho podem veure en algunes referències a la premsa local.

Para el viernes próximo, se anuncia el estreno en el Teatro Nuevo de Barcelona, de la opereta en un acto titulada Alina, música del maestro D. Amadeo Cristiá, ex-director del “Orfeó Vilanoví”.

Diario de Villanueva y Geltrú, 22-01-1913 pàg. 4

I és que, pel que diuen les cròniques, aquella va ser una etapa esplendorosa per l’Orfeó i pel propi Amadeu.

 

UN APLAUSO

No hay duda ninguna de que la nueva atracción que ha creado el «Orfeó Vilanoví» con sus cuadros sinfónicos les ha de producir honra y provecho.

Son esos cuadros de una naturaleza tal, de una belleza tan sugestiva, de una música tan inspirada y tan identificada con su simplicísimo argumento, que el espectador queda suspenso mientras transcurre el espectáculo cual si presenciara un cuadro de la naturaleza animada por un argumento sencillo é inocente de la vida real.
...

Yo no sé si los señores del «Orfeó» se han dado cuenta de la importancia y trascendencia de su creación. Yo no creo que en sus primeros ensayos pudieran columbrar un éxito tan completo como han alcanzado ya en sus comienzos, porque lo cierto es, que el salón de espectáculos se llena más que para oír las piezas concertantes, para gozar un cuarto de hora, ó, poco más, del bello espectáculo de los cuadros sinfónicos que por remate de cada concierto suelen estrenarse.
...   

Diario de Villanueva y Geltrú, 27-11-1910 pàg. 2

 

La nit.—Quadro sinfónich lletra de Francesch Ferrer ab música del mestre Amadeu Cristiá.

Un éxit brillant assolí aquest hermós quadro, quin llibre, enjoiat de poesía, descríu encertadament la nit ab els séus encants y misteris. La música es d'una, forsa sugestiva que corpren; identificantse, fonentse ab el pensament del autor de la lletra y fent fruhir al espectador de les misterioses belleses d'una d'istíu, sobressortint el preludi, la cansó de les canyes (chor de noyes) la de la nit que digué, matizantla, la contralt Srta Fraire, y l'himne a la nit, executat per la massa choral y solistes.

El tema capdal de l'obra es una verdadera trovalla, avalorant el talent musical de Cristiá, qui, ab l'inspiració y tecnicisme de «La Nit,» s' ha revelat un compositor de valúa. L'execució d'aquest quadro, concertat y dirigit per son propi autor, aná com una seda, distingintshi la nomenada senyoreta, y 'ls solistes senyors Cimarro y Gallemí.

Obtingueren tots xardorosos aplausos, siguent cridats al palco escénich, al finalisar la representació.

Aplaudiments merescuts hi hague pels senyors Ferrer, Ferret y Ferrer Vidal, per l'hermosa decoració qué pintaren.

La Escena catalana, 03-12-1910 pàg. 4

 

ORFEO ( Vilanova y Geltrú.)

Flors silvestres— Quadro sinfónich, lletra de R Rovira Gallemí música del mestre Amadeu Cristia, qui ha escrit una inspirada partitura plena de matisos y de belleses, sobressurtint una romansa de barítono y un' aria de tiple, de les quales demaná el públich am xordorosos aplaudiments la repetició.

Intérprets y autors vegérentse obligats a surtir al palco escénich, al finalisar el quadro

La Escena catalana, 24-12-1910 pàg. 2

 

El «Orfeó» está de enhorabuena; anteanoche festividad de los Reyes Magos obsequió á los señores protectores con el estreno de La Fada del Llac, cuadro hermosísimo que arrebató al público.

La música del maestro Cristiá es una verdadera joya; desde la preciosa sinfonía al final del cuadro tuvo suspenso el auditorio; pero cuando oyó la canción de la Fada interpretada por la Srta. Oliveras á trueque de interrumpir la audición, no pudo contenerse y estalló en unánimes aplausos hasta que logró la repetición.

Lo mismo aconteció con el reconto del viejo pastor que lo recitó admirablemente el joven barítono señor Martí.

La hermosísima canción de la Isabel cantada por la Srta. Oller produjo un efecto admirable en el final del cuadro; y todas estas bellezas realzadas por un decorado espléndido y completamente apropiado produjeron en el ánimo del espectador la visión de una escena real, embellecida por el arte.

No hay que decir que el maestro Cristiá se vio obligado á subir al palco escénico donde recibió por medio de una explosión de aplausos la sincera explosión de entusiasmo que supo llevar al alma de todos los allí reunidos.

Es digno de todo elogio la labor que lleva á cabo el «Orfeó Vilanoví» cultivando la música, la más bella de las artes nobles.

Diario de Villanueva y Geltrú, 08-01-1911 pàg. 4

 

ORFEÓ VILANOVÍ (Vilanova y Geltrú)

La fada del llach. Quadro sinfónich lletra d'en Francesch Ferrer, música del mestre Amadeu Cristià.

Sorollós éxit assolí l'hermosa llegenda poeticament descrita per en Ferrer, y musicada ab inspiració y justesa pel mestre Cristià, qui ha demostrat ab aquesta partitura un domini de la tècnica que'l coloca a un lloch envejable. La cansó de la «Fada» es d'una forsa sugestiva que atrau al espectador en vers al llach encantat La senyoreta Oliveras s' identificá ab l'autor, vegentse obligada a repetirla per acallar els xardorosos aplaudiments del públich. Lo propi sucsehí ab el raconto del «Pastor vell» recitat pel barítono senyor Martí. A més de dites pesses, sobressurten el preludi y la pregaria.

Al finalisar el quadro, foren ovacionats intérprets, y autors.

La Escena catalana, 14-01-1911 pàg. 2

 

ORFEÓ VILANOVÍ (Vilanova y Geltrú)

Agna-María.—Quadro sinfònich, lletra d'en Joan Tomás Biscamps, música del mestre Amadeu Cristià.

L'estrena d'aquest hermós quadro ha sigut el baptisme d'un autor lirich: el senyor Tomás Biscamps, qui ab son llibret assadollat de poesía y sentiment, ha exteriorisat les notables qualitats que posseheix pera conrehuar aquest genre.

El reputat compositor senyor Cristià, a qui en diferentes ocasións hem admirat per son talent musical, s'ha compenetrat de l'obra, s'ha fos ab el pensament de autor, composant una música inspirada y escayenta que sugestiona al espectador; sobressortint un belicós himne, una romansa (que tingué que repetir la senyoreta Oliveras) y el final, que's d'un efecte corprenedor y emocionant.

La Escena catalana, 28-01-1911 pàg. 3

 

Les seguents audicions del hermós poema sinfònich "Agna María" original del distingit poeta Joan Tomàs y Biscamps y del notable compositor Amadeu Cristiá, foren un nou triomf pera sos autors, que sigueren sorollosament ovacionats en cada representació y cridats al palco escènich pel nombrós y selecte auditori repetides voltes.

De tots colors, 17-02-1911 pàg. 108

 

Les Roselles, cuadro que por su asunto bucólico y sencillez cautiva y sugestiona á los espectadores cuantas veces se pone en escena.

Diario de Villanueva y Geltrú, 06-04-1911 pàg. 5

 

ORFEÓ VILANOVI (Vilanova y Geltrú)

Nit de llegenda. —Poema sinfónich, lletra de Ambrosi Carrión, música de Amadeo Cristià.

Poques vegades s'ajunten poeta y músich tan intimament com en el poema que'ns ocupa, naixent d'aquesta fusió, una obra mestre que assolí un éxit sorollós indiscutible. El misteri de la nit, d'aquells claustres enderrocats y fantástichs, brolla de la vigorosa ploma del poeta, ab una forsa mágica que atrau y sugestiona. La música es de lo més inspirat y grandiós que ha arrencat en Cristià del pentàgrama; es d'una potencia avassalladora que captiva, que emociona; d'una factura y savor clásich que recorda als grans mestres, sense voler imitarlos. En Cristiá, exhuberant d'inspiració y expert en tecnicisme, vola per compte propi encelantse cada día mes.

La Escena catalana, 08-04-1911 pàg. 2

Podem adonar-nos de quina importància i repercussió van tenir aquests quadres o poemes simfònics, que es representaven a l’Orfeó Vilanoví, en la següent notícia:

Sabemos que algunos Orfeones de Cataluña se han dirigido al «Orfeó Vilanoví» en demanda de cuadros sinfónicos de los que con tanto éxito viene interpretando; poco a poco van cayendo en la cuenta de que los cuadros sinfónicos únicamente, son lo que pueden dar a los orfeones la vida necesaria para conservar el calor y entusiasmo que necesitan, pues con solo los conciertos que de tarde en tarde pueden darse, si se quiere ensayar bien las piezas corales, no hay bastantes elementos para mantener el entusiasmo en dichos centros.

Diario de Villanueva y Geltrú, 18-04-1911 pgs. 4 i 5

 

Alcanyís, 1913

Família Cristià

Portbou, 1913

Família Cristià

Sant Feliu de Guíxols, 1914

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Agustí Roldós

Cal tenir en compte, que, aquells anys —entre finals del segle XIX i principis del XX—, a moltes poblacions i fruit d’una bona situació econòmica (retorn dels rics americanos, industrialització, ...), hi havia una important vida cultural i social, amb nombrosos casinos i teatres, alguns d’ells amb aforaments que rondaven o fins i tot superaven, en molts casos, el llindar de les mil localitats. Malauradament, la gran majoria d’aquests locals van desaparèixer a mans d’una creixent especulació immobiliària i canvi de paradigma social i econòmic.

Els responsables d’aquestes sales havien d’oferir, a un públic exigent, la millor programació i per això buscaven les «companyies que triomfen a Barcelona» i que el seu repertori fos «todo el antiguo y moderno y el que con mayor éxito se estrene en Madrid».

Compaginar les funcions habituals, principalment a Barcelona, amb aquests bolos de grans desplaçaments (que no devien ser fàcils ni còmodes en aquella època), temporades en dates assenyalades (Quaresma, Nadal, ...), van ser una constant durant força anys.

I, alguna vegada, a més d’estar lluny de casa, es va trobar amb situacions complicades com quan, actuant a Lleida, amb la companyia d’Enric Torrijos, l’empresari que els havia contractat els deixà abandonats sense abonar-los els imports compromesos.

Gràcies a la solidaritat del públic i a la col·laboració desinteressada de la Societat Coral La Paloma i de l’Orquestra de Lleida, amb una funció de benefici es va poder rescabalar mínimament el perjudici.

La empresa de la plaza de toros, parece que ha tocado las de Villadiego dejando sin blanca aprovechable á buen número de artistas de la compañía de zarzuela que allí actuaba.
...

Digna de elogio es la generosidad demostrada por «La Paloma», orquesta y cuantos elementos contribuyeron con su desinteresada ayuda, á aliviar en parte la triste situación de los artistas de la compañía que dirigía el Sr. Torrijos.

El Pallaresa, 04-07-1912 Edició nit, pàg. 2

El 21 de juny de 1915 dirigeix l’estrena a Barcelona de l’obra El amor brujo.

 

Anit va estrenarse a la Sala Imperi la gitanería en un acte i dos quadres den Gregori Martínez Sierra, música del mestre Manuel de Falla que porta per títol «El amor brujo».

En resum, es tracta d'una obra que té tots els elements per obtenir grans èxits. Excepció del llibre, un xic fluix, té bona partitura, bon decorat, bon vestuari i bons intèrpretes. Tots ells, en la funció d'anit van haver-se de presentar repetides vegades a escena, havent de repetir la Pastora alguns números i sent aplaudit al començament de cada quadre el decorat. La orquestra, sota la direcció del mestre Cristià, molt justa⁷.
....

La Veu de Catalunya, 22-06-1915 pàg. 2

El 1916 és escollit vocal del Sindicat de Mestres i Pianistes.

L’any 1917, escriu la música de la sarsuela Alma española, amb lletra de Joan Tomàs Biscamps.

L’estrena estava prevista pel 15 d’agost, al Teatre Apolo de Vilanova i la Geltrú on, l’Amadeu, estava dirigint des del mes de juliol. L’empresa havia contractat la tiple Mercè Bosch per la representació. El dia 11, l’empresa del teatre, comunica que per uns problemes amb els decorats (que es feien a Barcelona) s’havia de posposar l’estrena al diumenge 19. El dilluns 13 d’agost, es va declarar una vaga general (a nivell estatal) i a Vilanova i la Geltrú assumeix les funcions d’ordre públic l’exercit, que restringeix actes i tanca locals. Les funcions al Teatre Apolo, amb la “Companyia de sarsuela i opereta Paco Vidal-Amadeu Cristià”, es van reprendre el diumenge 26 d’agost, amb la programació prevista i amb unes magnífiques crítiques.

Els fets de l’agost de 1917 van impedir l’estrena, amb normalitat, d’Alma española. Almenys, però, hi ha constància de les exitoses audicions prèvies (preestrena) fetes, al mateix teatre, al mes de juliol.

...Todos los presentes quedaron agradablemente sorprendidos de la inspiración y maestría que encierra la partitura del interesante libro de nuestro amigo y compatricio D. Juan Tomás Biscamps, augurando un clamoroso éxito para sus autores y un buen rendimiento para la empresa.

Diario de Villanueva y Geltrú, 30-07-1917 pàg. 4

Malauradament la feina i l’èxit no poden apaivagar el dolor d’una nova pèrdua familiar, la del segon fill. El desembre de 1917, mor, amb setze anys, el seu fill Lluís.
 

1920-1924

Soci fundador i vocal de la primera Junta de la Agrupación Española de Maestros Directores-Concertadores⁸, fundada a finals del mes de juny del 1920.

En aquest últim període de la seva vida, si bé encara el podem trobar tocant el piano en concerts o acompanyant, en recitals, a importants cantants, la seva faceta com a mestre director-concertador segueix sent la més destacada.

Entre d’altres, les llargues temporades d’hivern, o les de Quaresma, omplen els seus dies. Hem de tenir en compte, però, que la majoria d’aquestes representacions les feien fora de Barcelona. En una setmana podien visitar tres poblacions diferents, i això durava mesos.

Ara, sembla evident que aquests desplaçaments (molt més complicats que en l’actualitat), les llargues estades lluny de casa i de la seva família, les morts prematures dels fills, ... sumat a la seva delicada salut, no podien ser més que el trist prefaci del seu sobtat final.

Repassem, tot seguit, alguns dels punts vitals dels que van ser els seus últims anys.

L’any 1922, tornarà a fer temporada de Quaresma. Aquest cop, no és a l’Empordà si no al Vallés, concretament a Granollers.

Amb una companyia amb més de 30 artistes. Més d’un mes al teatre “La Unión Liberal”, oferint obres com:

Família Cristià

Brillantísima ha sido la inauguración de la actual temporada, en el teatro de La Unión Liberal.
...

El Demócrata, 12-03-1922 pàg. 3

Pocas temporadas teatrales como la presente en La Unión Liberal han revestido tal importancia y han merecido el elogio de los inteligentes.
...

La Publicidad, 29-03-1922 Edició tarda pàg. 2

Encara estava a Granollers, quan, el 8 d’abril de 1922, s’estrenà al Teatre Victoria de Barcelona l’obra El cafetín de la señora Juana amb llibret d’Antonio Pejoan (algunes publicacions de l’època el citen com Antoni Pijoan) i música de l’Amadeu Cristià.

A l’Orfeó Gracienc, el 5 de juny de 1922, en els actes de la Vetllada patriòtica en honor de la Conferència Nacional Catalana, la Cobla Barcelona va estrenar una sardana, composta per l’Amadeu Cristià, que duia el nom de la seva dona i de la seva filla, Rosalia.

El mateix dia, sota la direcció de l’Amadeu, la companyia Taxés-Cristià va representar la versió catalana de Marina; una versió que s’havia estrenat el 30 de març de 1922 al Teatre Tívoli, en una representació on justament va presentar-se en públic, per primer cop, la Cobla Barcelona.

En aquesta versió de Marina, la cobla, acompanyada d’un esbart, interpretaven la sardana Per tu ploro de Pep Ventura.⁹

Tot i que aquella primera representació de la Marina en català, al Tívoli, no l’havia dirigit l’Amadeu veiem que als pocs mesos la companyia Taxés-Cristià la representa —amb cobla i esbart— a diversos indrets.

L’Esbart Català de Dansaires ho esmenta a la seva memòria

 

Any 1922

Amb la voluntat continuada de prendre part en projectes de caire ciutadà, l’Esbart entra com a soci al Foment de la Sardana, s’adhereix al Comitè Pro-Teatre Líric Català i col·labora amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, de la que també és membre actiu. L’Esbart Català de Dansaires és present a tots els actes promoguts per aquestes organitzacions: el dia 22 d’abril per celebrar les Grans Festes del primer aniversari del Foment de la Sardana, els mesos de març i juny amb sessions al Teatre Escola, a més de col·laborar en la sarsuela Marina a Barcelona (Sants), Mataró, Sabadell i Igualada a càrrec de la companyia Taxés-Cristià i en l’obra de teatre El Senyor Ramon enganya les criades al Teatre Apolo amb 15 representacions. El mes de juny també participa en la Festa d’Infants i Flors en benefici de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que es realitza al Park Güell.
 

I en el seu Llibre d’actes es pot llegir

Consell Directiu cel·lebrat el dia 2 de juny de 1922
...
El President Sr Casalí, dona compte al consell Directiu de que havent sol·licitat la companyia de Sarsuela Taxés-Cristià, la cooperació de l'Esbart, en les representacions de la sarsuela "Marina" que en nostra llengua dona la dita companyia arreu de Catalunya, no va trobar cap inconvenient en la dita petició i va accedir-hi, donant compte de que ha actuat l'Esbart en les representacions donades a Sans, Mataró, Sabadell i Igualada. Es va estipular que la susdita Cia. dongués a l'Esbart 25.- ptes per cada representació que hi col·laborés.
...

Transcripció acta del 2 de juny de 1922, de l’Esbart Català de Dansaires

25-05-1922 Círculo Mercantil d’Igualada
Família Cristià

05-06-1922 Orfeó Gracienc de Barcelona

Família Cristià

Poc temps després, un nou decés ve a trencar projectes i propòsits. L’agost de 1922 mor, a poc de fer vint anys, la tercera filla, la Rosalia. Al matrimoni, sols els queda el petit Amadeu —nascut feia onze anys en aquella etapa viscuda a Vilanova—, que, recordem-ho, pocs anys a venir i seguint la tradició familiar, també serà músic i director.

Com ja s’ha dit, aquests anys, segueix component, tot i que prioritza la direcció, amb diverses companyies d'òpera i sarsuela. Cal remarcar, que, majoritàriament, les obres que compon, en aquest període, tenen un caràcter lúdic. Segurament és agosarat dir que sigui una manera de defugir el dolor per la pèrdua dels seus fills, però, sens dubte, contrasta amb l’època simfònica de Vilanova o amb la musicalització de diverses obres d’Ambrosi Carrion; cal recordar, però, que una de les primeres obres era A cal pintor un Passatemps Cómich-Lirich, així doncs potser era que simplement es sentia còmode amb l’estil, o que, clarament, era polifacètic.

El 7 d’octubre de 1922 s’estrenà al Teatre Tívoli de Barcelona l’obra Don Joan de Serrallonga d’Enric Morera sobre un llibre de Francesc Pujols. L’Amadeu, tres dies abans, havia finalitzat temporada al mateix teatre. Tot i que no va estrenar aquesta sarsuela, la va dirigir, compartint batuta amb el propi autor, l’any 1923, a Sitges i el 1924 a Granollers.

L’any 1922, la discogràfica Odeon, inclou en el seu catàleg el cuplet El estudiante (1917), interpretat per la cantant Raquel Meller. De moment no hem trobat la partitura, però tots els registres consultats (catàleg d’Odeon, el propi disc i diferents arxius especialitzats en la cantant) sempre indiquen que la música és del mestre Cristià¹⁰; no queda tan clara l’autoria concreta de la lletra, ja que en molts llocs tan sols figura com Marti, Olivares (indicació que serien dues persones) però sense més informació es fa difícil concretar qui eren ambdós, tot i així s’ha de dir que en el registre, d’aquesta obra, a la Biblioteca Digital Hispánica (BNE) assumeixen que Martí correspon a Manuel Martí Alonso —autor de la sarsuela Katiuska— i Olivares quedaria sense identificar, si bé, probablement, potser es tracta d’un error tipogràfic i en realitat el cognom correcte sigui Oliveros (Armando) redactor de El Liberal, director artístic i autor de diverses obres i peces com El Relicario (1914) que també va ser interpretat per Raquel Meller el 1920.

Aquesta gravació forma part d’un recull en CD El arte del cuple que encara es pot trobar al mercat.

Tot i la gravació, la recerca de la partitura i de més informació segueix viva, com ho segueix per la resta d’obres de les que només tenim constància per les cròniques de l’època.

Anys abans, una altra diva espanyola ja havia interpretat un cuplet de l’Amadeu, el que porta per nom ¿Es usted? —o ¿Es usté? — (1914), amb lletra de Joan Tomàs Biscamps. La cantant era la Fornarina (Consuelo Vello Cano), de qui després d’un any de la seva prematura mort el 1915 es deien coses com: «Las plumas de oro de los más brillantes estilistas construyeron verdaderos monumentos literarios que perpetuarán el alma de aquella joya del arte frívolo; y tantas veces como se lean tan magistrales concepciones, parecerá como si la incomparable y seductora rubia aparece ante nosotros perfumada y gentil, sonriente, sublime...» (publicat el 1916 a Música popular número extraordinario dedicado a Fornarina y su repertorio, on es va incloure, entre d’altres, la partitura de ¿Es Usted?).

L’any 1923, amb la companyia d’en Lluís Calvo i el mestre Ramón Ferrés, durant uns mesos, recorren gran part de Catalunya amb l’obra La Montería, doncs tenien l’exclusiva per representar-la fora de Barcelona.

L’agost de 1924 posava en marxa un nou projecte. Es tractava de ¡Volver a ver! una revista musical, pretesament còmica, amb música seva, que s’havia d’estrenar al Teatre Barcelona.

El risc associat a qualsevol estrena i més quan, a banda de ser autor, ets responsable de la companyia no s’intuïa, segurament, més elevat que d’altres vegades. Les expectatives eren bones, però... com un mal auguri, l’estrena no va poder fer-se el dia previst, dissabte, sembla que per falta d’assaig. Segurament l’estrena s’hauria d’haver posposat molt més o, millor encara, haver replantejat el projecte, donat que van ser molt criticats, decorats, posada en escena, artistes i autors.

L’obra va ser molt mal rebuda pel públic, que no va acceptar la sàtira punyent que l’argument feia d’alguns personatges cèlebres, vius i morts. Fets similars encara són freqüents, cent anys després, amb sonades critiques i querelles a reconeguts artistes.

El projecte havia estat un fracàs i segurament la repercussió econòmica era molt important. Es van cancel·lar les representacions.

L’endemà, dilluns, algun diari ja comentava el fiasco, i el dimarts 5 d’agost de 1924, es publicava en el diari La Publicitat una ferotge critica escrita per Joaquim Ventalló¹¹ que carregava contra els autors fins a extrems dubtosament acceptables, si ho mirem amb ulls d’avui.

 

Els Teatres
TEATRE BARCELONA

Diumenge a la tarda va estrenar-se en aquest teatre una revista (?) titulada "Volver a ver", signada per un pseudònim sota el qual sembla que s'hi amaga una senyora, i per un senyor Gonzàlez, amb música d'En Cristià.

El fet d'atrevir-se a presentar una cosa com la que estem comentant, davant del públic, hem de creure que és un cas d’inconsciència, perquè si no fos així en diríem cinisme.

Comprenem que en aquest món es tingui una hora tonta, i s'admeti una cosa que sembla que pugui passar, però després vénen uns dies d'assaigs i unes setmanes de preparació, i si allavors el que ho ha admès no s'adona que li estan prenent el pèl, i que es tracta de prendre'l després al públic, hem de creure que ja són dies i setmanes tontes el que es té, i en aquest cas cal reposar un quant temps en els negocis teatrals, canviar de clima, fent un règim de repòs i tranquil·litat, amb cura de sol i aquelles coses que s'aconsellen.

Els empresaris, aquí, acostumen a refiar-se que el públic barceloní és el més bon jan del món, i que abans de fer escàndol prefereix marxar del teatre remugant, però sense provocar desordres. I per això alguns s'atreveixen a tot. En altres capitals estem segurs que "Volver a ver" no s'hauria acabat. Perquè allò no és revista ni és res. I ni en una funció d'innocents, que ja sempre les obres consisteixen en rifar-se el públic amb més o menys mesura, hauria passat.

A més a més, aprofitar-se de la mort d'una glòria nacional massa recent, per intentar fer-la servir d'esquer per al negoci, és d'un impudor i d'una mala fe imperdonables.

Afortunadament, la figura que es vol que sembli En Guimerà sols va estar en escena quatre o cinc segons, i s'acabà el quadro en mig d'un escàndol formidable, perquè si la cosa continués semblaria que hi ha interès a provocar un conflicte d'ordre públic.

Posar a les taules Mossèn Cinto i En Guimerà entremig de la Fornarina, d'unes "Majas de Lavapiés", d'Agustina d'Aragó amb quatre "mañas" i d'un parell de dotzenes més de tipus que no poden fer un paper més trist del que fan, té un caràcter provocatiu, que aquí no pot passar.

Deixin en pau els autors a Cervantes, Bécquer, el Frascuelo, En Pi i Margall, el Lagartijo, la Lola Montes, el Campoamor, En Sagasta, En Pitarra, la Rosalía de Castro, el Gayarre, la Garbañera, En Pérez Galdós, el Mariano de Càvia, La Concepción Arenal, En Cànovas, En Salmerón i tota la gent que fan sortir a les taules, que ja estan bé on són, i no es posin a escriure mai més, que tots els ho agrairem. Si fos cert que és una senyora un dels autors, li aconsellaríem que no es mogués de la feina de sa casa, d'allò que en diuen "las labores propias de su sexo". I a l'altre autor i al músic, que han errat l'ofici, i vegin per un altre camí si hi ha res a fer. En altre temps els hauríem aconsellat de passar-se per l'Institut d'Orientació Professional.

Afortunadament, ahir el Teatre Barcelona va tancar les seves portes, i ens en felicitem, més que per res perquè vol dir que els autors, que es veu que havien perdut el do de la vista —que Santa Llúcia ens conservi— l'han recuperat; perquè creguin, el públic, del part de tots tres, en pot prescindir ben bé, i ells, els autors, és ben bé "Volver a ver" el que els feia falta.

L'enhorabona.

N.

La Publicitat, 05-08-1924 pàg. 4

La majoria de premsa va coincidir en dir que, per l’Amadeu, la lectura de la crítica de La Publicitat, va ser fulminant.

Segons citen les cròniques, la salut de l’Amadeu estava afeblida. Desconeixem si la causa n’era l’epidèmia del 1918 o bé si es tractava d’alguna dolència crònica que l’afectava feia temps. Fos el que fos, tot plegat segurament agreujat pel tràfec de les classes i la tensió de les representacions a Barcelona i els bolos de llargues temporades, sembla que, la seva, era una salut delicada.

Dos dies després d’aquella publicació, el 7 d’agost de 1924, moria el mestre Cristià, deixava vídua, un fill —a pocs dies de fer 13 anys— i una difícil situació econòmica.

La seva sobtada mort, prop dels 48 anys d’edat, va ser molt sentida en el món teatral de l’època.
 

Ha mort sobtadament en aquesta ciutat el conegut mestre don Amadeu Cristià.

Encara que es sabia que el mestre Cristià tenia afeblida la seva salut, no es temia un desenllaç tan ràpid i inesperat de la malaltia que patia.

El mestre Cristià havia dirigit innombrables companyies d'òpera i sarsuela, tenint especial predilecció pel gènere gran, del qual era entusiasta.

Com a mestre de cant gaudia de merescut renom. Molts dels cantants que actualment gaudeixen de la predilecció del públic, feren llurs estudis sota la direcció del mestre Cristià, el qual sabia conèixer, sense equivocar-se, el valor positiu dels seus alumnes.

La mort del mestre Cristià ha estat molt sentida en divulgar-se'n anit passada la nova per la ciutat.

Aquesta tarda s'ha celebrat el trist acte d'aconduir el cadàver de l'il·lustre mestre a la seva darrera estada, constituint una sentida manifestació de dol.

 

La Veu de Catalunya, 08-08-1924 Edició vespre pàg. 1
 

Ayer tarde se efectuó el entierro del conocido maestro y compositor don Amadeo Cristiá, fallecido repentinamente el día anterior. El entierro constituyó una sentida manifestación de duelo, por las numerosas simpatías que había sabido conquistarse el finado.

Durante muchos años el maestro Cristiá había dirigido compañías de ópera y zarzuela y como maestro de canto gozaba de merecida reputación, porque sabía conocer, sin equivocarse, el valor positivo de las voces de sus alumnos, que educaba con excelente escuela.

Deja escritas muchas partituras de distintas zarzuelas, así como obras de concierto, algunas de las cuales alcanzaron merecido éxito.

 

La Vanguardia, 09-08-1924 pàg. 4

 

Comœdia, 14-08-1924 Gallica - La Bibliothèque numérique de la BnF et de ses partenaires		Daily Mail - Continental Edition, 13-08-1924 Bibliothèque nationale de France
El Dia (Terrassa), 08-08-1924 Trencadís (Diputació de Barcelona)		El Diluvio, 09-08-1924 ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
El Sol, 08-08-1924 Biblioteca Nacional de España		La Época, 08-08-1924 Biblioteca Nacional de España
La Publicitat, 09-08-1924 ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)		La Rioja, 09-08-1924 Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
La Dépêche algérienne, 22-08-1924 Gallica - La Bibliothèque numérique de la BnF et de ses partenaires		La Liberté, 26-08-1924 Gallica - La Bibliothèque numérique de la BnF et de ses partenaires
Les Spectacles, 29-08-1924 Gallica - La Bibliothèque numérique de la BnF et de ses partenaires		Muchas gracias, 13-09-1924 Biblioteca Nacional de España

 

 

Diario de la Marina, 06-09-1924 Biblioteca Virtual de Prensa Histórica		Diario de Valencia, 09-08-1924 Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
El Imparcial, 08-08-1924 Biblioteca Nacional de España		El Progreso, 20-08-1924 Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
L’Esquella de la Torratxa, 14-08-1924 ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)		La Gralla, 07-09-1924 Premsa digitalitzada (Generalitat de Catalunya)
La Vanguardia, 09-08-1924 Hemeroteca La Vanguardia		La Veu de Catalunya, 08-08-1924 ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)
Le Matin, 13-08-1924 Gallica - La Bibliothèque numérique de la BnF et de ses partenaires		Le Nouvelliste d'Alsace, 14-08-1924 Gallica - La Bibliothèque numérique de la BnF et de ses partenaires
El Noticiero Universal, 08-08-1924 Hemeroteca digital Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona		Paris-soir, 14-08-1924 Gallica - La Bibliothèque numérique de la BnF et de ses partenaires

 

EN NOMBRE JUNTA DIRECTIVA UNION MAESTROS MADRID Y EN EL DE LA COMISION DE LA AGRUPACION AUSENTE ESA RECIBA NUESTRO MAS SENTIDO PESAME POR PERDIDA COMPAÑERO TAN QUERIDO : PRESIDENTE AGRUPACION CIVERA.

Telegrama de condol de la Junta directiva Unión Maestros Madrid Família Cristià

D’aquella inesperada defunció se’n va fer ressò la premsa catalana, que va publicar diverses cròniques en forma d’homenatge pòstum. Llegint-les sembla prou evident que l’Amadeu era una persona reconeguda i que, a la nostra època, segurament anomenaríem mediàtica.

En Salvat Papasseit

i en Cristiá han mort

Dijous passat, dia 7, morí a la nostra ciutat el conegut escriptor i llibreter, Salvat Papasseit. Fou un jove excel·lent i molt entusiasta de les lletres catalanes que publicà varis llibres força estimables per l'entusiàstic amor que en tots ells hi respira. Era un bon català i una ànima candorosa i aquest és l'elogi més gran que se li pot fer en aquesta avinentesa.

També morí, el mateix dia, el music compositor Amadeu Cristiá. Havia dirigit durant molts anys, companyies d'òpera i sarçuela, havent obtingut molts èxits.

Era un reputat professor de cant i havia escrit moltes sarçueles i algunes obres de concert que li valgueren forces elogis.

Els artistes teatrals que el consideraven força i l'estimaven, li dedicaran una funció a profit de la seva família.

Descansin en pau.

L’Esquella de la Torratxa, 14-08-1924 pàg. 505

 

FALLECIMIENTO DEL MAESTRO CRISTIA

Sentimiento general

Ayer falleció, repentinamente, el maestro Amadeo Cristiá, conocidísimo en los círculos teatrales y que gozaba de muy buena reputación.

El maestro Cristiá ha bajado a la tumba por causa de una antigua dolencia, exacerbada por reciente disgusto.

Había dirigido muchas compañías de género chico y especialmente de género grande, que era su predilecto.

Con sus profundos conocimientos del arte lírico, educó a infinidad de artistas.

Por su bondad, se había hecho acreedor a una general simpatía.

Su muerte ha causado honda pena.

Los artistas teatrales, profundamente afectados por la muerte de Cristiá, están organizando una función a beneficio de la familia del maestro.
 

El Noticiero Universal, 08-08-1924 pàg. 3

 

El mestre Amadeu Cristià

Per la premsa barcelonina ens havem enterat de la sobtada mort, ocorreguda a la veïna capital, d'aquest músic intel·ligent, que aquí havia fet molt brillants campanyes, dirigint infinitat de sarçueles i operetes, i que s'havia conquerit moltes amistat pel seu tracte afable i bondadós.

Nosaltres, que ens havíem honorat amb la seva amistat, no podem per menys que ofrenar un record piadós a la seva bona memòria.

E. P. D.

La Gralla, 07-09-1924 pàg. 8

Alguns diaris d'altres parts de l'estat espanyol¹² també van publicar la notícia, segurament, no tant pel personatge com per les circumstàncies de la mort.
 

IMPRESIÓN MORTAL
Un compositor fallece repentinamente

BARCELONA 7 (12 n.).—Días pasados, en el teatro Barcelona, se estrenó una revista de muy dudoso gusto, en la que aparecían tipos caricaturizando a diversas personalidades de la política y de las letras, algunas ya fallecidas, y se promovió un formidable escándalo.

La crítica censuró duramente a los autores de la producción.

Y aquí viene la parte trágica del suceso. Al leer hoy el maestro Cristiá, autor de la música de la revista, uno de los comentarios periodísticos, le ha sobrevenido un accidente tan grave, que ha fallecido en pocos momentos. (Febus.)
 

El Sol, 08-08-1924 pàg. 3

El dimecres 13 d’agost de 1924, dos diaris editats a Paris, Le Matin i l’edició continental del Daily Mail publicaven la notícia de la mort sobtada del compositor musical “Senyor Cristià” a causa de les critiques rebudes.

 

Barcelone.- M. Cristia, compositeur de musique, vient de mourir, désespéré par les critiques qu'on avait adressées à son récent ouvrage.
 

Le Matin, 13-08-1924 pàg. 3

 

...

Señor Cristia, who composed the music for a new revue recently produced in Barcelona, suffered such a severe shock when he read the criticisms of the work that he died a few moments later.
...
 

Daily Mail Continental Edition, 13-08-1924 pàg. 1

Els dies posteriors, altres publicacions franceses¹³ —algunes fent-se ressò de la notícia apareguda a la primera plana del Daily Mail— comentaven les circumstancies del decés de Monsieur Cristià.
 

 

...
Nous trouvons, dans le Daily Mail, une étrange nouvelle: un compositeur catalan, M. Cristia, a rendu l'âme en lisant les critiques ironiques ou de mauvais goût publiées sur la partition de sa dernière revue. Notre confrère anglais ne nous dit pas encore, si la mort de cet infortuné musicien lui vaudra une revision des jugements de la presse.
...

Comœdia, 14-08-1924 pàg. 1

La notícia també es va publicar en un diari de L’Havana (Cuba), on a l’apartat «Ecos de la Vida Catalana» es podia llegir:

El maestro compositor don Amadeo Cristíá, inteligente educador de artistas de canto y director de compañías de ópera y de zarzuela, ha dejado al morir un buen caudal de partituras y algunas obras de concierto que le valieron merecidos elogios.

Diario de la Marina, 05-09-1924 pàg. 8

és a dir que, la seva mort, va ser “notícia internacional”.

Sembla que el propi Joaquim Ventalló, a conseqüència del fatal efecte de la seva critica, “va haver de fer-li la necrològica”¹⁴. Si ho va fer, tampoc la va signar i, en tot cas, la que es va publicar el 9 d’agost de 1924 a La Publicitat, deia el mateix —gairebé paraula per paraula— que alguna de les que s’havien publicat el dia anterior en d’altres diaris, per tant, si realment, n’assumia l’autoria, hauríem de criticar al crític, per aparent plagi.

Passat el temps, es van publicar alguns articles —fins ara, el més recent l’any 2015—, on parlant de la feina d’autors, artistes i crítics, s’esmentava el seu cas¹⁵ .

Certament, la crítica de Ventalló estava carregada de retrets, era exageradament punyent i gens fàcil d’assumir per a qui la premsa, gairebé sempre, havia tractat amb elogis. Val a dir que va ser una crítica molt polèmica i qüestionada, de fons i forma, a diverses publicacions. Tot fa pensar que allò, sumat probablement a la seva salut delicada, només va ser la fatal culminació d’una mala estrena. Segurament, la causa, no l’hem de buscar només en el greuge artístic, ja que el principal “problema” unànimement, més que la música, era el text, l’argument i la seva caricatura —sembla que exagerada— d’uns personatges famosos i apreciats en aquella època. Però... com podem llegir a El Diluvio:

Y vino una fecha negra, no hace todavía un mes. Cristiá había puesto música a una revista que se estrenó en el teatro Barcelona. Eran unas notas ligeras, ni mejores ni peores que otras que han dado dinero. El desventurado músico, socavado en su salud por un vivir rudo, dirigió la orquesta con la ilusión de que la obra diera de sí unas pesetas, y ...
 

El Diluvio, 22-08-1924 pàg. 7

El fracàs, d’aquell nou projecte, potser comportava un cert desprestigi, però segurament també, el pitjor de tot, una greu pèrdua econòmica.

Així va acabar aquella exitosa carrera, que havia començat a la seva Gràcia natal i que el va dur a conèixer importants personatges, a interpretar grans repertoris, dirigir les millors figures del cant d’aquells anys, algunes de les quals ell mateix havia format, compondre belles i sentides peces simfòniques que van emocionar a moltes persones, i peces lleugeres que tant de moda estaven. De Tortosa a Portbou va dirigir als millors teatres, però també als envelats de les festes majors. Va compondre, ensenyar, dirigir i concertar, va viure per la música.

Va ser famós i apreciat, però ni això, com a tants d’altres, el va salvar de l’implacable botxí de l’oblit. Tant de bo aquestes pàgines serveixin per començar a recuperar-ne la memòria.

Amadeu Cristià Rotches (1876 - 1924) - Partitura vital © Carles Cristià - 2023