Família Cristià Cerezo

Amadeu Cristiá Fernández (Vilanova i la Geltrú, 13 d’agost de 1911 – Barcelona, 22 d’agost de 1988), pianista i director d’orquestra.

Fou el quart fill i l’únic que va sobreviure als seus pares Amadeu Cristià Rotches i Rosalia Fernández Navasal.

Neix a Vilanova i la Geltrú, durant el període en que el seu pare, amb tota la família, es va establir en aquella localitat per dirigir l’Orfeó Vilanoví (1910-1912). El 1912 la família torna a Barcelona i s’estableix, novament, al barri de Gràcia, on havien nascut els seus germans.

L’any 1924, amb tretze anys, l’Amadeu, apadrinat per antics companys del seu pare —mort, prematurament, aquell any—, es proposa completar el camí que l’ha de dur a assolir el títol de Mestre director concertador. Josep Taxés o Lluís Calvo, entre d’altres, li donen suport i fins i tot feina, malgrat la seva joventut.

Als 17 anys, el 1928 ja forma part de l’Agrupación Española de Maestros Directores Concertadores.

El març de 1929 s’aprova la seva inscripció en el “Censo de Maestros de Bandas, Coros y Orfeones” [El día gráfico, 05-04-1929 pàg. 6]. El 1930, ja figura en el Anuario Musical de España Ed. Boileau 1930 pàg. 43.

Director habitual de la Companyia lírica de Lluís Calvo —primer actor i director artístic que va esdevenir un important empresari teatral—, els primers anys de la dècada dels 30 del s XX va dirigir a diversos teatres com el Novedades, Apolo o Bosque [La Publicitat, 23-07-1930, pàg. 10]

Compositor d’algunes petites peces com, per exemple, el vals Shall I love you?

Pel que fa a la seva carrera musical, el conflicte de la Guerra Civil marcarà el seu avenir i, amb el anys, representarà el final de la nissaga de músics de la família.

En plena contesa, l’any 1937, participa en actes benèfics com l’organitzat al Casino de l’Aliança del Poble Nou, a benefici dels hospitals no subvencionats, organitzat pels “Obrers de la col·lectivitat Material per a Ferrocarrils i Construccions”. [La Humanitat 25-05-1937 pàg. 7]

Acabada la Guerra, abandona el món de la direcció musical, i restringeix a un àmbit gairebé privat les seves actuacions i classes. I, més tard, en formar una família, s’anirà desvinculant total i definitivament de la seva carrera artística.

El 1949, es casa, a la parròquia de Sant Miquel dels Sants, d’on va ser organista uns anys, amb Montserrat Cerezo Segura (1919-2011), una apassionada de l’òpera, que de ben jove havia estat una fidel assistent a les representacions del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Van tenir dos fills, Amadeu (1950) i Carles (1956), cap dels dos va rebre formació musical.

Família Cristià Cerezo

El día gráfico 23-07-1930 pàg. 7 Biblioteca Virtual de Prensa Histórica

Full oficial del dilluns de Barcelona 24-05-1937 pàg. 2 Biblioteca Virtual de Prensa Histórica

Amadeu Cristià Rotches (1876 - 1924) - Partitura vital © Carles Cristià - 2023