Grup de Recerca Cristia
PRELUDI INTERLUDI POSTLUDI HOMENATGE  1924 BREU CRONOLOGIA
  1876 – 1899   1900 – 1909   Post mortem    
    1910 – 1911      
    1912 – 1924      
      1912 – 1919      
      1920 – 1924      

 

POSTLUDI

 


postmortem


 

El dijous 21 d’agost del 1924, al Teatre Tívoli de Barcelona, es va celebrar una funció especial, a benefici de la família de l’Amadeu.

 

Teatre Tívoli de Barcelona, 21-08-1924

Teatre Tívoli de Barcelona, 21-08-1924
Família Cristià

 

Són memorables algunes de les cròniques d’aquell homenatge pòstum a «benefici de la família del mestre Cristià». Es parla d’una funció que va acabar a un quart de quatre de la matinada; un cartell amb prop de tres-cents artistes (músics, cantants, ...) on no hi faltaven els millors de l’època, i on encara hi havia “queixes” perquè alguns no hi podrien actuar, per l’evident sobrepassada duració de la vetllada, i en el que, fins i tot, es van reivindicar com a col·laboradors solidaris tot el personal d’escena i sala, impremta, lloguer de material, etc.

Segons el detall, de les entrades i les despeses de l’acte, que podem consultar a diverses publicacions, la vídua va rebre unes 8.000 pessetes.

 

La función que se celebró en el Tívoli el jueves por la noche a beneficio de la familia del malogrado maestro Amadeo Cristiá alcanzó las proporciones de una solemnidad teatral extraordinaria.

La interpretación dada a la "Verbena de la Paloma", alcanzó gran relieve y fue interesantísimo acto de concierto en el que hicieron gala de facultades y estilo de canto entre otros Sagi Barba, Sirvent, Planas Fuster, Conchita Callao, Emilia Viñas, la Casas, etc.

La pantomima de "Las Golondrinas" ejecutada por una nutridísima orquesta y concienzudamente dirigida por el maestro Millán, nos permitió gozar de las extraordinarias bellezas de esta página mundial del malogrado Usandizaga.

Por último, la interpretación de "Gigantes y Cabezudos" fue acabadísima rivalizando en su cometido todos los artistas.

Si el éxito teatral fue extraordinario no lo debió ser menos el éxito económico. No había en el teatro ni una localidad vacía y además una gran avalancha de público oyó de pie la representación.

Antes de la "Verbena de la Paloma" se había dado como entremés el "Patinillo" que alcanzó una excelente interpretación.

Felicitamos, pues, a los organizadores de la fiesta por el éxito obtenido.

Diario de Barcelona, 24-08-1924 pàg. 15

 

Nota de premsa que es va publicar a diversos diaris

 

El secretario de la Asociación Barcelonesa de Dependencias de Teatro, nos dice, en atenta carta, que. aunque dicha entidad "no ha sido consultada, ni mucho menos invitada, a formar parte en la organización del beneficio a favor de la familia de don Amadeo Cristiá, desea hacer constar ante la opinión que la cantidad de 207 pesetas cobradas por los servicios prestados anoche en el teatro Tívoli ha sido entregada a la familia del malogrado maestro, cumpliendo así un deber de gratitud a la memoria del que fue un día figura en el teatro".

 

(La Vanguardia, El diluvio, ..., 22-08-1924)

 

El dijous 18 de setembre de 1924 s’estrenava a la sala Music-Hall Ba-Ta-Clan de Barcelona, la revista Fru-Fru.

 

Con gran éxito y un lleno extraordinario se estrenó el jueves por la noche la preciosa revista “Fru-Fru”, dividida en 12 cuadros, varios antecuadros y un prólogo, Música de los conocidos maestros Quirós, Pastor y del malogrado Cristiá, y letra de Luxenti(*).

El Diluvio, 20-09-1924 pàg. 19


(*)

Amb en Luxenti ja havia col·laborat anteriorment, el mateix artista ho explica en una entrevista a Eco artístico 25-09-1916 pàg. 11. També va fer la música de l’obra Don Juan Demonio (1917), amb lletra sembla que del mateix Luxenti (o José Alburquerque segons alguna font), una paròdia del Don Juan Tenorio, que va ser representada, per Els Luxentis, a molts indrets d’Espanya al llarg d’uns quants anys. De fet, el mateix 1924, encara la van representar a Gijón, Palència o Santander entre d’altres llocs.

 

Una revista que va ser representada a tot el territori espanyol, un èxit que va durar força temps a la cartellera i, encara que fos compartit amb la resta de mestres compositors, segur que hauria estat molt reconfortant per l’Amadeu. Malauradament ell ja no el va poder gaudir.

 

El seu fill, Amadeu Cristià Fernández, va seguir la tradició familiar i també va ser músic.

 

Família Cristià Fernández

 

Anterior

Següent


Amadeu Cristià Rotches (1876 - 1924) - Partitura vital © Carles Cristià - 2023

 

 

Grup de Recerca Cristià - 2024

Instagram facebook YouTube email