Tot hauria pogut ser més fàcil,

però potser no hauria estat

tan emocionant.

Us donem la benvinguda al lloc dedicat a la nissaga de músics Cristià.

A mode de presentació es pot dir que aquest és el resultat d’un repte familiar, i vol ser un reconeixement i la base d’una recuperació, la de la memòria d’uns personatges, que com molts d’altres, han estat oblidats tot i la seva significació en el seu temps.

En aquest lloc, hi ha tot el que hem pogut trobar d'uns personatges "desconeguts" pels seus descendents. Vam fer tard per poder parlar amb testimonis coetanis i ara sabem que, en alguns casos, per pocs anys. Però com podíem saber-ho, si mai havíem tingut gaires referències d’ells?.

Recordo haver “descobert” al meu avi,  l'Amadeu Cristià Rotches, l’any 1987, tot tafanejant la recent adquirida Gran Enciclopèdia Catalana. I també recordo l’emoció i la sorpresa del meu pare, quan li ho vaig mostrar. No tothom surt en una publicació tan important !!!

Però, tot i així, suposo que seguien sent encara molt fortes les raons del “silenci imposat”, i aquella emoció no va transcendir gaire més. L’espurna d’aquella descoberta no ens va encendre el foc de la recerca, encara.

Per sort, anys més tard, vam iniciar el projecte que, de moment, ens ha portat fins aquestes pàgines. Volíem recuperar i posar en valor els nostres avantpassats. Utilitzant l’Amadeu Cristià Rotches com a eix central, ens proposàvem descobrir, també, al seu pare Joan Cristià Vial i al seu fill Amadeu Cristià Fernández.

Certament mai podrem fer-nos una idea de tot el que van passar i com va canviar la seva vida, i això ens va privar a nosaltres del seu llegat, però és molt important haver recuperat tota aquesta informació, que ara us presentem, i és un plaer fer-ho perquè veiem com en cada petita notícia els recuperem a ells i a la vegada ens refem nosaltres.

Donada la falta de testimonis i l’escassa documentació directa, aquesta només pot ser una aproximació a la figura de l’Amadeu Cristià Rotches, feta, això sí, amb el màxim de rigor possible.

Sempre que ha estat possible, s’han contrastat fets i dates en més d’una font contemporània.

Defugint al màxim dubtes i possibles especulacions o interpretacions, s’ha elaborat un registre sistemàtic de tota la documentació que s’ha pogut localitzar, fins a la data, i és la base de la present compilació.

Aquesta és la narració d’un conjunt de fets, noms i dates. Certament, per construir el relat calien petites llicències per omplir buits documentals o interpretar certs esdeveniments, però mai s’han forçat els fets per presentar-los d’una manera diferent a la que apunta el conjunt de documents recopilats.

Com sempre s’hauria de fer, i més quan es tracta de fets i temps que no hem viscut en primera persona, és molt important contextualitzar. Llenguatge, política, fets, costums, i, en aquest cas, evidentment, preferències musicals, entre d’altres, s’han de valorar amb paràmetres que queden força allunyats dels nostres referents immediats.

Pretendre explicar, aquí, els últims anys del segle XIX o les primeres dues dècades del XX seria pura petulància, i no és qüestió de perdre el crèdit que es rep amb la voluntat de llegir aquesta, diguem-li, biografia. Segur que, si els necessiteu, teniu referents qualificats on poder resoldre els dubtes de context.

Pianista, mestre, compositor, director, concertador. No sabem en quina faceta es podia sentir més a gust l’Amadeu, però en totes va deixar empremta, fins i tot amb la més efímera, com és —i més encara aquells anys— la de director. Per sort la premsa va deixar testimoni de moltes de les representacions que va dirigir i en les cròniques podem albirar la seva mestria.

Quan es parlava, en el seu temps, de l’Amadeu es deien coses com: intel·ligent, brillant, concienzudo, aventajado, eminent i eximi Mestre, ... són alguns dels elogis, tots ells fets en vida, i no penseu que, forçosament, quan ja duia una carrera consolidada.

 

El mestre que tocà ab el piano molts fragments del seu treball musical, va donar a compendre al auditori que hi hà moments en els que la música arriba verament a encarnarse ab l'acció del poema. El públich, que aixís ho entengué, aplaudí ab força dalit la significació del novell compositor senyor Cristià.

La Veu de Catalunya, 24-04-1908 pàg. 3

Referint-se a la presentació del drama líric «Agar» d’Ambrosi Carrion.

 

...el director de la orquesta, señor Cristiá, que dirigió la obra sin partitura, demostrando ser un experto maestro
...

La Publicidad, 06-12-1921 pàg. 2

...chors i orquestra i els altres, convençuts de que'l mestre senyor Cristiá els portaria per bons viaranys, contribuïren animosos al conjunt homogeni que portava l'obra. En fi; satisfacció al escenari i aplaudiment a la sala.

El Baix Penedès, 09-03-1918 pàg. 2

 

... El Sr. Cristiá dirigió la orquesta con la perfección á que nos tiene acostumbrados y el auditorio premió su labor meritísima llamándole al palco escénico y aplaudiéndole calurosamente.
...

El Programa, 05-03-1910 pàg. 3
Crònica d’una actuació a Sant Feliu de Guíxols, any 1910

 

...debiendo hacer mención también del notabilísimo maestro señor Cristiá quien condujo la orquesta por caminos desconocidos hasta ahora, siendo ovacionado como los demás distinguidos artistas al ser llamados por el público al palco escénico.

Diario de Villanueva y Geltrú, 29-08-1911 pàg. 3