Joan Cristià Vial neix a Barcelona el 4 de desembre de 1835, fill de Pere Màrtir Cristià i Deop i de Teresa Vial.

Sembla que va seguir l'ofici del seu pare, teixidor de vels, doncs aquesta és la professió que figura en el registre del seu matrimoni i també a la inscripció del bateig, a la Catedral, del seu fill Amadeu.

El 24 d’abril de 1875, es va casar amb Dolores Rotches Tomasini, amb qui va tenir set fills, Juan, Amadeo, José, Concepción, Ricardo, Francisca i Inés (*).

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Segons aquesta inscripció del Registre Civil, van anar a viure al carrer de la Diputació, on, pocs mesos després, va néixer el primer fill, Joan; però, ben aviat, el desembre de 1876 ja tornen a viure a Gràcia,. El dia 28 d’aquell mes de desembre va néixer l’Amadeu.

Durant molts anys, van seguir vivint a Gràcia, i el Joan a banda de la direcció de diversos cors de Clavé, de diferents indrets, va estar molt vinculat al Casino Artesà ("els casats") de l’antiga vila annexionada a Barcelona.

La fiesta mayor de Gracia
...
La sociedad El Artesano ha organizado los siguientes festejos que se celebrarán hoy y los días 16, 17 y 18.

He aquí el programa para esta noche y demás días de fiesta mayor.

1.° Sinfonía a piano por el maestro don J. Cristiá.
...

La Publicidad, 15-08-1903 pàg. 3
 

Cassino Artesá (Gracia.)

El prop-passat diumenge, se representaren en aquesta concorreguda societat les comedies "La nit de nuvis" y "Un interior", que tingueren una interpretació molt ajustada, principalment la primera en la qual els Srs. Puig y Abril feren riure per les butxaques, en la que s'hi lluhiren els esmentats senyors, y les senyoretes Lorán, Amat y Dernis y els senyors Puig (T.), Francolí, Porta (A. y C.), Guilera y Cristia.

La Escena catalana, 14-11-1908 pgs. 5 i 6

Tot i aquesta intensa activitat i vinculació social, el 1910, amb 75 anys d’edat, marxa a viure a Madrid, l’acompanyen la seva dona Dolores Rotches i les seves filles Concepción, Francisca i Inés.

La primera residència fou al barri d’Hernan Cortes al districte Hospicio, traslladant-se després al barri de Marques de Salamanca al districte Buenavista, on el 24 de juny de 1915, va morir.

A Madrid es van quedar a viure la seva vídua, les filles i els néts, que a la mort del Joan eren tres.

No sabem com i quan es va iniciar en la música. La primera referència la trobem en una crònica d’una visita de Josep Anselm Clavé a Gràcia, per conèixer de primera mà la societat La Fraternitat, on s’esmenta que Joan Cristià n’és el director. Era el 31 de maig de l’any 1863.

 

En la tarde del próximo pasado domingo, el Sr. Clavé pasó á la inmediata villa de Gracia, con el objeto de enterarse del estado de adelanto en que se halla la sociedad coral euterpense allí establecida, titulada La Fraternidad. Acompañado de una comisión de jóvenes coristas y de uno de los socios protectores más celosos, fundador de dicha sociedad coral D. Pedro Cortés, el Sr. Clavé pasó al local destinado para academia de canto, situado en la casa del socio protector D. Cayetano Cortés, en la calle Mayor de dicha población, y en donde fué recibido por todos los individuos que forman La Fraternidad, con su director D. Juan Cristiá.

A poco de la llegada del Sr. Clavé, presentóse el Sr. Alcalde presidente del Ayuntamiento de Gracia, acompañado de varios señores concejales, visitando juntos todas las dependencias del edificio, en el que además de una sala capaz para reuniones y ensayos, hay un gabinete de lectura; un bonito salón para refrescos, un espacioso ámbito para jardín que se está arreglando y un gimnasio.

Reunidos luego todos los coristas, bajo la dirección del Sr. Clavé, se cantaron varias de las más difíciles piezas del repertorio del mismo, obtuviendo en todas ellas un éxito inmejorable, pues es de notar el gusto y afinación que en su desempeño desplegaron, debiéndose ello en gran parte á la poco común disposición y celo que revela su director el joven obrero D. Juan Cristiá. La concurrencia colmó de merecidos aplausos á los cantores, recibiéndolos también del Sr. Clavé, que para satisfacción y estímulo de los cantantes, debemos decir, que quedó del todo complacido.

.../...

El Metrónomo núm. 22, 07-06-1863 pàg. 6

Pel que es pot llegir a les cròniques, tot fa pensar que la "poco común disposición y celo que revela su director el joven obrero D. Juan Cristiá” va ser una constant al llarg de la seva intensa, extensa i prolífica carrera musical.

 

Reunidos ¿Qué dirá esta Comisión del concurso que ofrecieron las sociedades de esta capital y sus alrededores, que no lo sepan todos los amantes de la institución coral, pues que ya es, tradicional en todos ellos que no saben hacerse el sordo y el perezoso cuando de actos benéficos se trata; y mayormente en esta ocasión que consistía no en el lucro que pudiera resultar la venta de entradas, sino que también el poder verificar un acto de veneración y respeto para con el padre de los coristas, D. Juan Cristiá, ya que es rara la sociedad coral que no le haya tenido en sus ensayos?

La Aurora núm. 10, 15-05-1899 pàg. 2

La notícia d’aquella trobada, el 1863, a La Fraternitat de Gràcia, no ens parla de si ja es coneixien o de quina relació tenien en Joan Cristià i en Clavé, però sabem que el 1865 i 1866 ambdós eren professors de la secció de cant de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (La Corona 14-07-1865 pàg.1, i El Principado 30-08-1866 pàg. 485)

i, anys més tard, mort ja Clavé, podem llegir que havien estat grans amics.

SOLEMNIDAD MUSICAL DEDICADA Á D. JUAN CRISTIÁ

Cumple á la Comisión Organizadora de esta fiesta, luego de haber llegado á la meta de sus propósitos, cual era el poder demostrar al decano de los maestros de coros D. Juan Cristiá, que a pesar de los muchos años que cuenta y de estar casi retirado de poder enseñar á los coristas, cual lo venía haciendo desde sus mocedades cuando todavía existía su fiel amigo, el fundador de las sociedades corales D. José A. Clavé, no por eso se le ha dejado en el olvido, así como también que de las innumerables semillas que ha venido cultivando, muchísimas de ellas han echado raíces en el fondo de su corazón y en el momento actual se ha podido recolectar el fruto ya bastante sazonado.

.../...

La Aurora núm. 10, 15-05-1899 pàg. 2

Dies més tard, és el propi Joan Cristià qui torna a parlar de l’amistat amb Clavé, quan, en un acte d’agraïment per l’homenatge que li havien fet, comenta:

 

.../...

añadiendo que aun cuando su edad es ya algo avanzada se siente rejuvenecer cuando su batuta indica los compases de las armoniosas composiciones de su malogrado amigo D. José Anselmo Clavé.

.../...

La Aurora núm. 12,-13 15-06-1899 pgs. 3 i 4

Com veiem Joan Cristià va ser una figura prou reconeguda en el moviment de les societats corals. Va assolir el deganat dels mestres de cors de Clavé i moltes eren les formacions que l’havien tingut com a director.

D’aquest homenatge és important destacar-ne la participació i la transcendència. En aquest acte de benefici hi van participar 40 societats corals (800 coristes) i un munt d’artistes lírics, i l’orquestra La Lira española. Però és un fet històric (prou documentat) que, entre les corals, hi havia fortes desavinences i sembla que, almenys per aquest acte, totes van anar unides.

 

Dió las gracias á todos los presentes por el concurso que habían prestado á dicha comisión organizadora haciendo resaltar que debían felicitarse de que el venerable nombre de D. Juan Cristiá hubiese sido un lazo de Unión entre todas las sociedades corales ya que haciendo desaparecer antiguos resentimientos se habían reunido con la más fraternal armonía para celebrar aquella fiesta y concluyó felicitando á D. Juan Cristiá y haciendo votos para que fuese aquel acto el preludio de una fructífera unión entre todos los que cultivan la obra de Clavé.

La Aurora núm. 12-13, 15-06-1899 pgs. 3 i 4

No tenim amb exactitud la relació de corals que va dirigir com a titular. En molts actes on hi participaven diverses corals ell era qui assumia la direcció i això fa més difícil, si no s’especificava clarament, poder distingir si es tractava d’una cortesia o és que realment ell era el director de les diverses corals que hi participaven.

El lunes de Pascua, el coro euterpense de la vecina villa de Gracia La Fraternidad, fué á Alella y á Tiana, dos de las pintorescas villas que ornan nuestra costa de Levante.

La circunstancia de ser director de La Fraternidad, así como de La Paz, coro euterpense de la primera de aquellas poblaciones, D. Juan Cristiá, uno de los más inteligentes obreros que cultivan con buen éxito el arte musical, contribuyó á que fuesen obsequiados con la mas digna cordialidad,

.../...

El Metrónomo núm. 64, 10-04-1864 pgs. 3 i 4

.../...
y a las sociedades corales «Verbena de Vallcarca» y «Fraternidad de Gracia», que cantaron admirablemente, bajo la inteligente batuta del maestro don Juan Cristiá

.../...

La Vanguardia, 27-08-1894 pàg. 2

Del llistat de societats que, ens consta, va dirigir, sorprèn força que siguin de diverses poblacions, doncs, sens dubte, els mitjans de transport d’aquells anys no eren els actuals.

Fotografies: Luís Carrero

Tots els indicis ens porten a suposar que, el juliol de 1880, va participar en el desplaçament a València de la societat coral La Perla de la Barceloneta, de la que ell n’era el director. Si bé, el seu nom, no surt en cap dels articles de premsa que hem trobat, temps més tard en un homenatge a Víctor Balaguer, relacionat amb aquell viatge a València, ell hi participa activament.

.../...

Lo 21 arrivava en lo tren correu, la societat coral euterpense La Perla. Fou rebuda en l'estació per numerosos socis del Rat Penat, que saludaren en nom de dita societat á la euterpense qu'acababa d'arrivar. Precedida de las banderas de La Perla y del Rat Penat atravesá l'Alameda, dirigintse per últim al local que ocupa la última d'aquestas societats, ahont foren rebuts altra volta per los senyors Labaila y Pizcueta, que dirigiren als orfeonistas catalans carinyosas frases que foren rebudes ab mostras de verdader entussiasme per part de nostres paisans. Aquesta societat coral ha fet las delicias dels valencians, donant diferents concerts en los quals ha fet coneixe las mes inspiradas obras de nostre insigne Clavé;

.../...

La ilustració catalana núm. 4, 10-08-1880 pàg. 27

 

Societat coral catalana en Valencia.—La societat coral «La Perla», que segons diguerem als nostres lectors va anar á Valencia ab motiu de las fires d'aquella ciutat, està sent objecte de moltas atencions y obsequis per part dels valencians.

Lo dia 21 entrá la societat en Valencia ostentant sos individuos la típica barretina, essent rebuda en la estació per una comissió del Rat-Penat, per l' orfeó valencià del Iris y una banda de música, recorrent la població en mitj de la animació general y anant á depositar la bandera en lo local del Rat-Penat.

Al endemà donaren la primera de sas festivals en la Exposició de màquinas, adornat convenientment é iluminat ab centenars de metxeros de gas, la numerosa y distingida concurrencia que omplia 'l local, aplaudí freneticament totas las pessas cantadas, las quals eran del malhaurat Clavé, agradant á tothom per sa música sencilla y armoniosa y per la afinació y bon gust ab que las cantà la societat Coral «La Perla.»

Diari Catalá núm. 422, 25-07-1880 pàg. 663

Es va donar la circumstància que durant l’estada de La Perla a València, va arribar-hi, també, en Victor Balaguer, que havia de presidir els Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat.

 

NOTICIAS DE VALENCIA.

En los periódicos de aquella capital encontramos los siguientes detalles referentes á la llegada de nuestro respetable amigo D. Víctor Balaguer.

Dice El Diario de Valencia:
«Ayer tuvimos el gusto de estrechar la mano de nuestro cariñoso amigo el ex-ministro constitucional y eminente literato D. Victor Balaguer, que viene á esta ciudad á presidir los juegos florales que celebrará Lo Rat-Penat el dia 29 en el teatro Principal.

La ovacion que Valencia ha dispensado al señor Balaguer, no ha podido ser más afectuosa ni más entusiasta. Infinidad de amigos politicos esperaban en los andenes de la estacion la llegada del ilustre viajero, .../...

.../...

Tambien acudieron á la estacion á saludar á su distinguido compatriota los individuos de la sociedad coral de Barcelona La Perla, que nos preparó una agradable sorpresa, dejándonos oir la tierna Pastorella á voces solas Las Flors de Maig, letra del Sr. Balaguer y música de Clavé.

Al terminar, una nutrida salva de aplausos demostró á los apreciables orfeonistas la satisfaccion con que la concurrencia habia oido tan notable composicion.

.../...

La mañana núm. 1370, 27-07-1880 pgs. 2 i 3

A València, durant uns dies, van coincidir en diferents actes el Sr. Balaguer i La Perla i, mesos més tard, aprofitant una estada de Victor Balaguer a Barcelona, La Perla, li va dedicar un petit concert en record i agraïment d’aquells actes.

 

—Animado por demás se hallaba el Paseo de Gracia anteanoche. Se había anunciado que la sociedad coral La Perla de la Barceloneta y una orquesta darían una serenata al señor Balaguer, y el anuncio fué suficiente á atraer un numeroso gentío que una hora antes de empezarse dicho concierto formaba un extenso corro en las inmediaciones de la casa del señor Marín, en donde el señor Balaguer se hospeda.

Serian las once cuando empezó la serenata mencionada sociedad de La Perla, entonando "Las Flors de Maig", á la que siguieron otras composiciones corales, alternando con las confiadas á la orquesta.

Terminó la serenata cuando eran ya cerca de las doce, y entonces el señor Balaguer, para corresponder á la delicada atención de que era objeto, mandó subir á su alojamiento á los coristas y á los profesores de la orquesta y á todos les obsequió con un refresco, durante el cual reinó la mayor cordialidad.

.../...

El Diluvio núm. 292, 18-10-1880 pàg. 8.269

Aquesta anada a València no hauria estat l’únic desplaçament fora de Catalunya, tot i que els altres els hauria fet, amb el cor Lo Pom de Flors, conjuntament amb un gran nombre d’altres societats corals, a indrets com Palma de Mallorca (1892) i València (1893). Actuacions multitudinàries, dels Cors de Clavé, dirigides pel mestre Goula.

El 14 de maig de 1905, participa en un festival, organitzat per l’Orfeó Gracienc al Teatre Modern de Gràcia, a benefici de les famílies dels nàufrags del “Vapor Ignasi Roca.” (**) Hi participaven diverses societats i agrupacions corals. El Joan Cristià, va dirigir les tres peces d’aquell concert, que interpretaven totes les corals juntes.

Com recordarem, els seus inicis com a director de cors els trobem en La Fraternitat de Gràcia i això el va portar a la vinculació amb el Casino Artesà de Gràcia que acollia aquest cor. Tant és així, que en nombrosos programes d’actes i cròniques, de l’Artesà, de finals de s XIX i primeries del XX —fins que va marxar a viure a Madrid— surt el seu nom ja sigui per una interpretació al piano, com per fer algun paper secundari en les obres teatrals que s’hi representaven.

LES SEVES COMPOSICIONS

En no disposar d’un inventari de primera mà, no es pot estar segur de quantes obres va compondre el Joan Cristià, per tant no es pot afirmar que la llista anterior sigui completa.

Durant la recerca van aparèixer unes referències que, aparentment, li atribuïen l’autoria de la música d’uns “pastorets”. Les fonts són, en principi, prou sòlides El teatro lírico español de Luis Iglesias de Souza, un índex de partitures de la SGAE i l’índex de textos de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya; però la premissa de la recerca, que ens ha portat fins aquestes pàgines, sempre ha estat validar al màxim qualsevol informació, encara que el resultat pugui anar en detriment dels actius del personatge.

SGAE Centre de Documentació i Arxiu

Ens trobem amb un cas que, de moment, no podem donar per tancat. El propi llibre “La infància de Jesucrist o els PASTORETS en Betlehem” (1871) deixa clar a la portada i a la pàgina 87: text de Jaume Piquet i música del mestre Joan Carreras . També en el llibre de Josep Pla “Retrats de passaport” a l’article “Jaume Piquet, autor d’uns pastorets” es confirma que va ser el mestre Carreras qui en va fer la música. A la SGAE però, segons confirmació del seu arxiu, hi ha les partitures i informacions que indiquen que J. Cristià és autor de la música, per tant hem de suposar que es tracta d’un arranjament o adaptació posterior a la música original d’en Carreras.

Afortunadament, el cor Lo Pom de Flors de Sant Just Desvern —del que el Joan Cristià va ser-ne el primer director (1881)— conserva algunes de les partitures originals, i això ens ha permès poder conèixer part de les seves obres. La resta de títols s’ha obtingut de programes o cròniques de concerts.

12-03-1881 Biblioteca Víctor Balaguer

Visca l'Amor (Per a cor i orquestra) Lletra: Eusebi Benages Música: Joan Cristiá Cor Lo Pom de Flors de Sant Just Desvern

 

Amadeu Cristià Rotches (1876 - 1924) - Partitura vital © Carles Cristià - 2023